Ruta històrica per Muro (17-04-2016)

El proper 17 d’abril l’Associació gastronòmica i cultural fins rebentar com Sangonereta realitza una ruta històrica per Muro.

Us adjuntem el menú del dinar que tindrà lloc a la Venta de Sant Antoni i que servirà de colofó final a la ruta històrica. El dinar és optatiu i us hi haureu d’apuntar.

MENÚ

Entrants: fruits secs, papes, olives,creïlles ibèriques amb pebrots del Padró, mandonguilles casolanes de bacallà, sèpia encebada. Dinar: blat picat. Postres: dolços de la casa, begudes, aigua mineral, cerveses, refrescs, vi negre DO Rioja, vi blanc DO Rueda verdejo. PREU: 22 €.

Per tot això, us agrairíem que féreu una transferència bancària al compte corrent de l’associació, per import de 22 euros, a l’entitat que tot seguit us detallem:

CAIXA D’ONTINYENT
ENTITAT 2045
OFICINA 6023
DC 92
COMPTE CORRENT 0000246255

Hi heu d’especificar: NOM, 22 EUROS i DINAR VENTA DE SANT ANTONI 2016. I després, envieu un correu a comsangonereta@hotmail.es amb el justificant de l’ingrés. La data límit per a fer l’ingrés és el dimecres 13 d’abril.

És un dinar homenatge a gent que ha ajudat a muntar l’associació i per això necessitem que la Venta s’òmpliga de personal perquè els nostres convidats comproven com ha evolucionat l’associació que ells van ajudar a formar. Us animem a participar-hi!!!

Gràcies per la vostra col·laboració.

 ruta

Repàs fotogràfic 2011-2015

Us presentem, tot seguit, un repàs fotogràfic de 4 anys d’activitats grastonòmica i cultural de la nostra associació. I això només és el principi…

 

Reflexions de bon matí: del maridatge gastronòmic a les
sensacions i pensaments existencials (1)

Com catalans mengen pus graciosament
e ab millor manera que altres nacions
Francesc Eiximenis
(1330-1409)

A l’hora de posar-se a escriure quatre línies, sempre es fa difícil saber com començar. T’asseus de cara a la pantalla de l’ordinador, amb un document de word totalment en blanc que s’oposa a la teua mirada, i que trenca amb el romanticisme que solia tindre el paper i la ploma. Per moments, se’t fa incòmode aquest clima tan gelat que s’estableix entre la teua ment i el full virtual en blanc on en breu aniràs deixant córrer els teus pensaments en forma de paraules. Per què? No ho sé, és com qui veu un dolç a una fotografia, el desitja i no pot agafar-lo per empassar-se’l. Serà el romanticisme que li dóna el paper i la ploma? Vet a saber què és. El que si que està clar, és que aquesta sensació tan gelada, de vegades un la suavitza amb un toc de música de fons per tal de buscar un ambient especial, càlid i acollidor, i on els pensaments i totes aquelles idees i sentiments vagen connectant-se i brollant de forma espontània i natural. Així mentre s’escolta de fons la música d’excel-lents i brillants compositors com Bach, Mozart o Chopin, un intenta anar lligant mots amb coherència, que siguen fidels reflexos dels sentiments que un vol arribar a transmetre.

En aquest microclima, un comença escriure el que vol dir i perquè vol, encara que siga per a un mateix. Ja ho deia l’Ovidi Montllor, perquè vull. Poc després, molt probablement hagen passat hores, com és el cas, te n’adones que has estat escrivint alguns fulls amb reflexions sobre l’amistat, que ací un exclou de posar-ho i es reserva per a ell mateix, quan en origen volies parlar-ne del bon menjar i del bon beure, d’una bona tertúlia al
voltant d’una taula en sana companyia, i d’un tracte excel-lent per part del servei que ens va atendre. En definitiva, quan en origen el que un pretenia era fer-ne una ressenya sobre el sopar amb el que gaudirem ahir nit al bar Copacabana de Muro, i no una dissertació existencial sobre l’amistat i la societat actual. Curiós, veritat?

Deia el científic Albert Einstein que allò important en la vida és no deixar de fer-se p reguntes, i en aquest sentit, un se n’adona intentant donant-li resposta a les mateixes, de la complexitat de l’ésser humà i dels secrets, algunes vegades meravellosos altres no tant, de la seua ment i que no deixen de sorprendre’ns. La ment humana, una complexa i sofisticada màquina de pensaments i sensacions, com també gestora d’emocions i plaers. Plaers com el que ahir nit vàrem poder experimentar en els nostres paladars amb el bon menjar ofert i preparat amb cura des dels foguers de la
murera cuina del bar Copacabana, tot amerat amb un vi de la casa i una dosi
immillorable d’atenció, proximitat i tractament humà.

Un maridatge perfecte, al qual s’afegia un ambient càlid i propi d’aquestes dates, no sols per la calidesa del foc que presidia i lluïa a la llar del menjador del bar i que contrastava amb la gelada nit d’ahir, sinó també per la germanor i bonhomia existent entre quatre personetes tan diferents, als què s’afegia còmodament el nostre particular amfitrió, Manolo. Probablement podem pensar, deixant de banda molts altres aspectes com el religiós, que per aquests menuts detalls que solen estar presents en la idiosincràsia dels pobles de parla catalana, sobretot sempre que hi ha un bon àpat pel mig, Francesc Eiximenis arribés a afirmar que els catalans menjaven de millor manera que altres nacions.

Tot i que l’arribada del que escriu aquestes línies va ser un poc posterior a l’eixida a taula dels primers àpats, contradient la dita popular “a la taula i al llit, al primer crit”, no per això, va haver de veure’s privat de poder delectar-los, gràcies a la solidaritat dels tres companys que allí esperaven i que havien fet part com a bons germans, del bon menjar que presidia l’escenari en qüestió: la taula. Així doncs, de fons, una llar amb un foc intens produït per la combustió dels troncs que allí cremaven, que amerava un escenari on els protagonistes, les tares, anaven arribant de forma ràpida, efectiva i encisadora,
amb una presentació i excel-lent servici, davant les mirades atentes dels nostres ulls i paladars expectants. El típic i característic plat d’aigua-sal, venia a encetar aquest meravellós convit de sabors, com a bon presentador del degoteig d’actors alimentaris dels què tot seguit, i durant més de dues hores, anàvem a anar poc a poc assaborint, i regant amb cervesa i vi.

 

Ara era el torn del capellà torrat amb tomaca, amanit amb oli d’oliva arbequina; després, un excel-lent i gustós cuixot, deixava pas a unes carxofes de la terra, regades amb un rallet d’oli. Un bacallà arrebossat amb gatxeta, i fregidet amb molta estima, feia la seua entrada en l’escenari actuant meravellosament en els nostres paladars. De sobte, un nou protagonista, el formatge curat maridat amb mantega, sal i pebre, que junt amb un traguet de vi, ens feia experimentar una sensació de plaer difícil de descriure. Continuà el degoteig d’actors amb el torn de les pebreres farcides de creïlla, una espectacular galta de vedella banyada amb una reducció feta a partir de la seua pròpia essència, el sucós ventre guisat amb la tradicional recepta de l’àvia de la casa, els saborosos caragols amb
salsa i herbes d’un encant especial, la sèpia tallada amb rigor per Pep Benavente  Jomaica”, la nostra tradicional i benvolguda pericana, delicatessen d’ous de guatlla
acompanyades amb cansalada i rosquetes de pa, mandonguilles de bacallà arribades amb un vaixell d’excel-lent presentació, creïlles fregides amb un toc de pebre roig,
uns calamars molt suaus i tendres, i per finalitzar, l’actuació triomfal vingué donada per una explosió de sabors oferta pel nostre cambrer i amfitrió de luxe, Manolo, amb un lloc adobat farcit de foie d’ànec i amanit amb una reducció de Pedro Ximénez i vinagre de mòdena. Sense paraules, espectacular!!

Pensant que no hi havia millor final per a una vetllada així, els nostres paladars encara anaven a ser sorpresos, amb una mascletada de sensacions i sabors. Sense adonar-nos, feia entrada a l’escenari de la mà de l’excepcional cambrer, i entre bombolles, fum i gel, un sorbet gelat de gintònic. Us podeu imaginar les nostres cares, i com no, el plaer dels nostres paladars uns minuts després. Tanmateix, com deia el cantautor Raimon a un dels seus recitals emprant una coneguda frase popular, tot el que comença ha d’acabar, així que a aquest meravellós concert de plaer, sabors, xerrades i tracte humà, li va seguir el pertinent acomiadament amb uns dolços típics d’aquestes dates de solstici d’hivern, entre ells uns trossos de coca de llanda banyada amb licor. I si parlem de licors, també hi eren presents els licors de mel i d’herbes, i els corresponents cafès. Tot plegat, feu acte la dolorosa, i amb vint-i-tres eurets per cap, tinguérem el compte aviat. I així, amb uns diners molt bens gastats, sols em resta dir, que conte contat, ja s’ha acabat!

Sergi Silvestre Pérez
Secretari de l’Associació Gastronòmica i Cultural
“Fins Rebentar com Sangonereta”
Muro (El Comtat) (28/12/2012)

(1) Podeu veure totes les fotos del sopar, realitzades pel nostre soci Pep Cascant Jordà, a la nostra pàgina de facebook:
http://www.facebook.com/media/set/?set=a.304441303001317.65202.100003063496745&type=1

 

 

I JORNADES GASTRONÒMIQUES: UNA BONA INICIATIVA AMB CIRCUÏT DE TAPES INCLÓS PER MURO I SETLA (Ressenya, 29 / octubre / 2012 a les 01:18)

 “Lo bon menjar demesiat

és abisme de pecat,

i aquell que diu que està fart

al porc està comparat.”

 Joan Timoneda (València 1518 – 1583)

escriptor i editor[1]

64533_286380774807370_167532408_n

 La darrera setmana, com és ben sabut per tothom, es va presentar en la nostra localitat una iniciativa innovadora i força interessant organitzada pels hostalers murers en col·laboració amb l’ajuntament, la qual, segons paraules de Vicent Molina, regidor de promoció econòmica, “pretén que la gent conega les nostres delícies gastronòmiques i a banda puga gaudir de la nostra oferta, establint amb l’hostaler una relació més pròxima per a un futur. A més, per als hostalers és una ocasió única per tal de promocionar-se, però en espècies“.[2] Així doncs, és una bona notícia doblement ben rebuda per l’Associació Gastronòmica Fins Rebentar com Sangonereta; per una banda, perquè pensem que és un encert com a incentiu socialitzador i dinàmic de la nostra població, i no tan sols a nivell econòmic; i per altra, perquè coincideix en línies generals amb un dels objectius i finalitats que des de la nostra associació pretenem, com és promocionar la cultura gastronòmica pròpia, dintre d’un marc cultural i social com a base de convivència i transmissió de valors. A més a més, i de forma casual, aquesta notícia ve a coincidir amb el primer aniversari de la nostra associació, motiu pel qual l’alegria és doble. En aquest sentit, volem manifestar a l’organització i propulsors d’aquesta iniciativa la nostra més sincera felicitació, desitjant una bona acollida per part de tota la societat murera. Vaja de bestreta aquesta ressenya, com a prova de l’èxit que pensem i esperem ha de tenir aquesta empresa, ja que on hi ha bon menjar, bon beure i bona companyia, aquest està assegurat.

Una mirada enrere: fent un breu repàs a tot un any.

El passat dia 21 d’octubre, la nostra associació va complir un any d’existència. Com passa el temps, veritat? Sembla ahir quan, disposats com a sardines en el cotxe de Manu, aquella expedició inicial s’enfilava cap a Penella amb l’objectiu de gaudir d’un bon sopar a la Venta Nadal.[3] El projecte, que s’havia anat covant i macerant des de feia uns mesos, començava a prendre forma. Ja ha passat un any, i si fem balanç, ens podem sorprendre de la quantitats de bons moments dels què hem pogut gaudir, i no sols al voltant d’un bon àpat, que com és clar sempre ha estat present, sinó també amb altre tipus d’activitats culturals i lúdiques. En aquest sentit, dintre de la nostra ruta comarcal que començava en aquell sopar a Penella, hem anat coneixent un bon grapat de bars i restaurants de la nostra comarca, tot i que encara ens queden un nombre igual o major per descobrir. A més a més, no volem deixar de recordar la foguera i torrà de xulles que férem la vespra de sant Josep, complint amb la tradició; o la visita al despoblat morisc de l’Adzuvieta, en Alcalà de la Jovada, com també les dues estances culturals, una a la vall d’Almonacid i Segorbe, i l’altra a Cracòvia (Polònia). Així doncs, un any farcit d’activitat, i que ens encoratja a anar poc a poc fent realitat molts dels projectes que tenim al rebost, i que poc a poc pensem anar fent realitat. Per això, en aquesta línia, no podíem més que alegrar-nos per la brillant idea sorgida des dels hostalers i el consistori murer amb les I Jornades Gastronòmiques i el circuït de tapes, i com no, participar-hi.

Ens n’anem de tapes? Per supost, clar que sí!

Amb aquesta frase, i amb la intenció de participar com a bons murers de les I Jornades Gastronòmiques ja esmentades, vàrem iniciar el passat divendres 26 d’octubre la primera presa de contacte amb el circuït de tapes. Com sempre, el punt d’encontre va ser el Café – Bar “Pa Torrat”, des d’on ens dirigiríem a visitar tot seguit els tres primers establiments elegits dintre d’aquest full de ruta particular. Així doncs, a les 20.00 h ja érem reunits una bona colla, i com no, començàrem per degustar la tapa de la casa, és a dir, el mosset terra i mar del “Pa Torrat”, acompanyat, clar està, per la seua corresponent canya. Com no, el mosset que Desa ens preparà ens semblà glòria, i no és per a menys, ja que la delicadesa amb que prepara els boquerons s’ha de notar. Després d’estar una estoneta conversant, alguns dels allí presents ens vàrem dirigir cap a la segona estació, tot i que ara l’expedició quedava reduïda a cinc membres, ja que per diferents compromisos la resta no pogué unir-se’ns. Una vegada fets els acomiadaments amb els amics i companys que malauradament no podien acompanyar-nos, ens endinsàrem en la següent parada del nostre recorregut, “El Baret”. Allí, de la mà de l’entranyable Juan, vam poder degustar uns riquíssims pinxos de llonganissa i tomaqueta, ben acompanyats amb el seu corresponent quintet de cervesa. No volem deixar de destacar, l’encertada i enginyosa aposta d’aquest establiment, que amb els seus entrepans i hamburgueses gegants, ha ampliat la varietat de l’oferta gastronòmica de que a hores d’ara disposem els murers, tot mantenint la cuina de tota la vida. El tercer destí d’aquesta presa de contacte amb el circuït de tapes va ser la Cafeteria Matzem, on juntament amb el quintet se’ns oferí la tapa delícies de la terra, una tapa que superà la ja de per si insuperable simpatia amb la que Marisa rep als seus clients. Ben cert és, que tot i que després la botifarra no deixà dormir a algú dels allí presents, suposem que per estar entrant ja en edat, l’esclat de plaer que provocà la botifarra desfeteta, acompanyada amb ceba caramelitzada i una mica de bajoca roja, ens deixà sense paraules i paga la pena. Tot seguit, ens vam dirigir cap a l’última estació d’aquest primer recorregut, on havíem decidit finalitzar el recorregut fent-se el tradicional i popular vermudet. El lloc indicat, el Bar Distracció; on arribats, i una vegada que Toni ens tingué preparada la taula, ens vam asseure, i abans de començar a demanar les tares del vermut, vam degustar la seua tapa especial de formatge blanc i anxova, junt amb la corresponent canya. Una vegada ens fotérem la tapa, i ens certificaren la butlleta amb el pertinent segell, l’emprenguérem amb el vermut: ventre, bolets, dacsa, pa amb tomaqueta i alls durs, sèpia, mandonguilles de carn i sang en ceba, tot regat amb aigua i cervesa, finalitzant-ho amb unes postres de torró i gelat, i els respectius cafès i infusions. En definitiva, un vermut genial amb bones tares casolanes, i com no, amb bona companyia.[4]

375324_132688740176575_1182903041_n

I dissabte, el Menú Gastronòmic al Restaurant la Plana.

Doncs sí, a l’endemà d’haver pres contacte amb la ruta de tapes, és a dir, el dissabte, estava decidit que era el torn de degustar el menú especial de 20 € preparat aquesta setmana pel restaurant La Plana, en ocasió de les I Jornades Gastronòmiques. Amb nous fitxatges, que s’unien a la colla dels ja assidus, en aquest sopar l’expedició estaria formada per un total de quinze persones, tots disposats a passar una bona estona, i com no, a gaudir-ne de la gastronomia. Així doncs, el punt d’encontre tornava a ser el Cafè – Bar “Pa Torrat”, i després de tornat a gaudir d’una canya amb la seua respectiva tapa, cap a les 21.30 hores part de l’expedició s’enfilà cap al citat restaurant. Arribats al restaurant, de seguida vam veure que estaven esperant-nos la resta, i per tant, sols quedava asseure’s i començar a gaudir de la companyia, del menjar i del beure.

Tanmateix, com sol dir la dita, tot allò bo es fa esperar, i després d’uns quants minuts d’espera, aquella taula deserta al voltant de la qual fluïen les paraules conformant amenes i dinàmiques converses, va començar a rebre de bon grat els primers convidats: unes gerres de cervesa per ací, unes quantes botelletes d’aigua per allà, i com no, el gran protagonista per a un menú com aquest, el vi. Tot seguit, el primer entrant feia aparició davant les nostres expectants i famolenques mirades, precedint la pluja suau de forquetes, que amb ritmes diversos començà a escometre la seua presa: daus de creïlla amb burumballa de cuixot ibèric i pebrots del padró.

Poc a poc, i en un degoteig suau que avançava al ritme de la tertúlia, interrompuda durant breus instants per fer un glop a la copa o gaudir d’aquell primer entrant, la taula es va anar poblant amb els següents: pebreres del piquillo verdes farcides amb botifarra de ceba; canutets de bolets amb la seua pròpia salsa; i espencat de bajoca i capellans. Acabats els entrants, l’elecció del plat era pròpia de cadascú, i així entre les dues opcions que se’ns oferien, hi hagué qui es va decantar pel bacallà amb ceba confitada amb pebrella, mentre que altres es decidiren per l’ànec desossat envoltat amb cansalada entreverada i reducció de Pedro Ximénez.

Així doncs, lentament els plats varen anar deixant pas a buit, mentre el ball harmoniós de les barres dels allí presents, s’alternaven entre rialles i glops de vi. De sobte, aquell buit que s’havia deixat als plats, vingué a omplir-se pels postres: un deliciós pastís d’ametla farcit de cabell d’àngel.

Aviat tornaren a quedar buits els plats, com a preludi dels cafès i infusions que anunciaven el final d’aquella agradable vetllada. Instants després, la popular “dolorosa” feia presència en la taula, que lògicament havia tornat ha quedar deserta. Una vegada trets els comptes, férem efectiu el pagament pertinent a canvi d’aquell agradable àpat, i deixàrem el restaurant.

Ja fora, i després dels acomiadaments, l’expedició es dividí en diferents direccions: uns cap a les seues llars, i altres cap al Pub Mestal on poder gaudir-ne amb tranquil·litat d’un digestiu, més conegut com a gin-tònic.[5] I d’aquesta forma, es donava per conclosa la primera presa de contacte de la nostra associació en les recent estrenades I Jornades Gastronòmiques de Muro, que duraran fins al proper més de desembre. Esperem que la iniciativa tinga l’èxit esperat, no sols pels murers i mureres, sinó també per la gent de la comarca. Fixem-nos doncs, en el que diu la dita popular, “el bon aliment fa tornar jove a la gent”, així que ja sabeu, a menjar bé i a cuidar-se; i si podeu, no oblideu una mica d’esport.

563063_327319324046848_1952116969_n

Sergi Silvestre Pérez

Secretari de l’Associació Gastronòmica i Cultural

Fins Rebentar com Sangonereta

[1] Vers extret de L’església militant. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Edicions 62, 2002, mitjançant la xarxa d’internet a http://diccitionari.blogspot.com (Consulta a 28 d’octubre de 2012)

[2] Veieu per a més informació els següents enllaços:

http://www.aramultimedia.com/ca/societat/anem__de_tapeig_per_muro_i_setla_-12664.html (consulta a 28 d’octubre de 2012)

http://www.vilademuro.net/?esp=noticias&noticia=413 (consulta a 28 d’octubre de 2012)

http://ocio.diarioinformacion.com/hosteleria/noticias/nws-126811-muro-organiza-sus-primeras-jornadas-gastronomicas.html (consulta a 28 d’octubre de 2012)

http://www.pagina66.com/2012/10/17/cmtt-de-tapeig-per-muro-i-setla/ (consulta a 28 d’octubre de 2012)

[3] Veieu al nostre facebook la ressenya feta el 21 d’octubre de 2011, en ocasió del primer sopar de l’associació a la Venta Nadal de Penella. També podeu llegir-la al blog següent http://comsangonereta.blogspot.com.es/2011/10/rebentar-com-sangonereta.html

[4] Per veure totes les fotos del sopar, visiteu el nostre facebook.

[5] Per veure totes les fotos del sopar, visiteu el nostre facebook.